Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus. S'escriu déu, déus en el cas següent:   amb el significat de 'divinitat': creure en [...]

Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents. Una marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple: Els pastors van trobar una marededeu dins d'una cova de la muntanya. En canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència [...]

L'expressió Déu vos guard es pot fer servir com a fórmula de salutació, però en algun context també pot funcionar com un substantiu. En aquest cas, s'escriu sense majúscula, perquè es fa servir com un nom comú, i amb guionets, perquè el mot déu porta accent i això fa que no es pugui aglutinar. Per [...]

: Déu-n'hi-do, com pesa aquest cistell! Que bé que toca el violí la teva filla, déu-n'hi-doret! Aquestes expressions no s'escriuen, per tant, sense guionets (déu n'hi do, déu n'hi doret) ni tampoc aglutinades (deunidó, deunidoret). Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]

El verb dar, que significa 'donar, regalar', actualment no s'usa en totes les formes del paradigma habitual: estan en desús la primera, segona i tercera persona de singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu: Present d'indicatiu do, das, da, dem, deu, dan [...]

Les formes un, una davant d'un numeral cardinal expressen una idea d'aproximació, per sobre o per sota de la quantitat que expressa el numeral. Per exemple: Fa uns vint minuts que ha arribat. Va collir unes deu taronges de l'arbre. Deu tenir uns quaranta anys. Font: Gramàtica de la llengua [...]

Hi ha expressions que serveixen per manifestar sorpresa. Les interjeccions o locucions interjectives més habituals de sorpresa són alça, ara pla, bufa, oh, Mare de Déu (Senyor), redeu, valga'm Déu, vatua..., i se solen trobar al principi de l'oració. Per exemple: Alça, que bé que ballen! Vatua [...]

La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple: Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.  [...]

L'adjectiu que designa la persona interessada en el món exterior i inclinada a comunicar-se amb els altres és extravertit, extravertida (i no extrovertit, extrovertida). Per exemple: La Marina és molt extravertida, ja deu haver parlat amb tothom.  [...]